B. Els ingredients de la recepta

La pau i la resolució de conflictes han sigut el centre de les mirades a nivell mundial, especialment després del final de la Segona Guerra Mundial i la Guerra freda. Va ser llavors quan es va introduir oficialment la noció de “Justícia de transició”, que incloïa mesures judicials i no judicials aplicades a reparar el llegat d’abusos dels drets humans, la reparació y finalment la reconciliació, tots interrelacionats e interconnectats, apareixen com una necessitat que continua fins l’edat moderna, especialment en les zones de conflictes i post conflicte. Encara et preguntes de què es tracta tot això? Val…

El procés de reconciliació no es una excusa per la impunitat ni es un procés exclusivament individual. No s’oposa  ni es una alternativa a la veritat i la justícia ni es una resposta ràpida! No deu considerar-se com un concepte religiós o una mera qüestió de perdonar i una excusa per oblidar. Però, en cap cas deuríem imaginar la pau perfecte proporcionada per una tabula rasa.

Al contrari, la reconciliació es igual a:

  • Trobar una forma de viure que permeti una visió del futur
  • (Re)construir relacions
  • Acceptar actes i enemics passats
  • Un procés de canvi profund a llarg termini en tota la societat
  • Un procés de reconèixer, recordar i aprendre del passat
  • Un procés voluntari que no es pot imposar1.

1 Reconciliation After Violent Conflict: A Handbook (2003), by David Bloomfield, Teresa Barnes and Luc Huyse – International IDEA Handbook Series

Y citant a Nelson Mandela “Al final, la reconciliació es un procés espiritual, que requereix més que un marc legal. Té que succeir en el cor i la ment de les persones.”

Però, es un fet que la reconciliació no es tracta d’un sol moment. No es un indici en un ull. Tampoc es una qüestió de sort i destí. Es un procés!




Font: Interna

És un procés desafiant? ¡SI!

És exigent i sensible? ¡ABSOLUTAMENT!

Val la pena? ¡SENSE CAP DUBTE!

16%