B. ¡Joven(TU)t expliquem més!

Treballar en societats de post conflicte pot ser molt complicat. Sovint es diu que l’educació i el seu paper de promoure la igualtat son crucials pel procés de democratització. La provisió d’una amplia gama d’oportunitats educatives pels joves sense dubte poden ajudar a fomentar activitats democràtiques, però això no garanteix que s’adoptin les patrons de comportament correctes. Es requereix una visió més especifica, el que planteja la necessitat d’incorporar habilitats per la resolució de conflictes, narració d’històries i de memòria com part del pensament escolar general i així com en les activitats extra curriculars. Per tant, es necessari promoure el intercanvi de joves com eina excel·lent pel desenvolupament de la pau i la reconciliació entre les societats que surten de conflictes. L’objectiu es fomentar el coneixement, habilitats i aptituds pràctiques que donen poder als joves per exercir un judici crític i poder participar amb confiança en la societat, donat que l’educació per la pau i la reconciliació es incompatible amb el domini cultural. Si bé l’aprofitament dels recursos culturals locals en la gestió de conflictes i memòries violentes és una pràctica que a guanyat gran acceptació, les tradicions culturals son construccions històriques arbitràries i molt inconscients. El  dilema de qui treballa en l’educació es com utilitzar els recursos culturals d’un grup específic sense que això es converteixi en estigmatització i prescripció nacionalista ètnic cultural, tal com a sigut el cas de els Balcans Occidentals.

15%